Somriu, somriu, somriu

Saturday, July 15, 2006


Maneel!!

A vegades costa despedir-se, i quan no t'imagines per quan de temps és... dons ni t'ho expliko! És tard i no fa massa que he arribat a casa però em sembla que és el millor moment per dedicar-li un blog a en Manel. Ara Manel, abans Mendo, em sembla que t'he dit tots els noms, jo!

Un mes de pràctiques a Màlaga t'anirà mb! però a diferència de l'altre gent el nostre comiat ha sigut per quasi un any! Buff com sona això, sort que vivim a l'època de les noves tecnologies! però aquestes no podràn substituir les hores d'estudi de mitjans febrer quan només els de la Uab tenim exams... ni les festes de la Bisbal a les 6 del matí quan només quedem els bons! :P

Ai dons res més! a tu (Manel) que tot i que ens hem quedat "rarus" al despedir-nos, suposo que ja ho anirem paint... i a la resta de la gent que llegeixi el blog:
1er. GRÀCIES
2n. ALGUN DIA US EN DEDICARÉ UN A CADA UN.
3r. CONSERVEU LES AMISTATS QUE AIXÒ ÉS PER SEMPRE!

Apa Manu tu a Màlaga i jo a La Bisbal, tu a la Màlaga i jo a Nicaragua, tu a la Bisbal i jo a Nicaragua, tu a Barcelona i jo a Nicaragua, (els dos a Nicaragua???), ELS DOS A LA BISBAL!

Moltissimaaa soort!!

pleeiade mediterrània (de moment) *Cília*

Les fotos són d'aquest curs, les dels altres cursos les tinc a un altre urdinador... Algun dia ja faré un remember Vila o aixi!!
p.d: ja he arreglat els comentaris, ara en pot fer tothom!



Benvinguts!

Després de molt meditar he decidit crear un blogspot enlloc d'un fotolog! Em sap greu, haureu de llegir una mica més però potser queda més seriu! És díficil saber què posar per obrir un bloc d'aquests, per tant ho he fet d'acord una mica amb l'estat d'ànim que tinc ara mateix. Tinc una estranya sensació de tranquilitat tot i ser en les dates que som... En l'última setmana dues bones notícies (o almenys tranquil·litzadores) han et que em miri diferent la meva arribada a Nicaragua d'aquí poc.

La primera, pels que no la sapigueu, va ser l'allotjament que em va oferir la professora de projectes. És la mateix que van tenir les dues noies de la Uab que van anar a fer el projecte, per tan, tindriem unes mínimes referències. És una habitació a casa seva i els preus dons bastant diferents dels que es poden pagar ara per un pis a Bcn o a Grn.

Un altre tema que em preocupava era el viatge des de Managua fins a Estelí sobretot el dia d'arribada amb les maletes. Bé més que preocupar-me, els que em rodegen sovint -Mireies, Mar, Gemma, Papa, Marines- sabien que més aviat m'angoixava. Dons ahir em van escriure els de la uni dient que m'enviaran el cotxe oficial del "centro regional" a l'aeroport! Per tant imagineu-vos el suspir que vaig fer que encara em dura!

Per tant com podeu veure l'aventura/viatge es va convertint en una cosa més organitzada o un somni és va materialitzant en real... :)

Finalment les fotos, les he escollit perquè són uns insectes que des que els conec m'han enganxat i fascinat i a cobre hi ha una espècies que porta el meu nom... pyronia Cecilia. He pensat que és una bona manera d'obrir un blog! No em direu que no són makissimes!

Dons apa cuide-vos molt i aneu mirant aquesta pàgina de tan en tan i sabreu una mica més de la meva vida aixi de manera més formal!

Pleeiade tropical [bé, de moment encara mediterrania] *Cília*

p.d: per ser el primer cop em sembla que me n'he sortit prou bé. Tot i això ho intentaré anar perfeccionant!